Xmas and Xmas shopping and so on.

I went for Xmas shopping today. To buy my own presents. Worst experience ever. Well maybe not worse experience but worst xmas shopping ever for sure.

There was lots and lots of people everywhere, I don't know where all this people is usually, maybe they're hidden in basements or something and they only go out before xmas. I hate it when the streets are crowded, it makes me feel uncomfortable, weak and uneasy, it makes me feel almost as if I was naked (I said almost). I guess is the elbowing and the pushing and the fact that somehow people I don't know get to touch me, this happens to me in public transport (I guess that it is worse 'cause I hate it when people sits next to me if there are other seats available) or in elevators (gosh! I hate overcrowded elevators). So to feel better I just plug to my iPod (for this and to avoid xmas carols). That's what I did today play randomly whatever I have on my iPod, though it turned out that it decided that I was in mood for Sigur Rós, early Sigur Rós, which clearly I wasn't. I changed to Mando Diao, but still it kept playing the less rock'n'roll songs.

Actually there's another reason for the iPod usage, the fact is that I use to talk to myself. Out loud. Well actually muttering. In English. Yeah, I'm the insane girl who speaks in English while wandering through catalan streets. Great. I guess it's not what you would call normal... but still I need to do it. So the only way to look less weird when doing it is having my iPod on.

But actually the real topic of this post is xmas shopping. My f****ing xmas shopping. I hated it. There's nothing worse than having to buy your own presents. Seriously. Specially when you've to buy them because your family is like "if we buy them you're not gonna like them" WTF? I mean, they're supposed to see me every day. They should know what I like. Honestly how many of you could not thing about a single thing someone of its family would like? I even told them what I wanted, but still I had to go and buy the f****ing xmas presents. Finally I got them... it is so difficult to buy a sweater, a pair of globes and a cap?

Still at least I got to see a cute guy today, and believe me it's not so easy. It made me think that I'll never get a real boyfriend, just because the guys I like are the ones that pass by or that I know for so short that I don't really know if they're jerks or not. Which I guess that they mainly are. But the point is that I see a guy I think he's cute and BOOM he's gone. It's kinda funny actually.

Final point: I hate Xmas... have fun!

Spoiling myself

Avui he aprofitat que havia baixat a Barcelona per anar a comprar-me un "capritx" que deu fer prop d'un mes que tinc. Els que em coneixen ja saben les meves obsesions. Concretament aquesta obsessió:

Mando Diao - Above and Beyond

Com ja he dit potser fa un mes que el volia comprar tot i que em feia por sobretot pel tema MTV, però realment és magnífic (gràcies a Spotify per a deixar-me escoltar el CD abans de comprar-lo). Però el millor és això:

Exactament doble CD. En principi aquesta edició limitada només estava disponible a Alemanya, però gràcies als senyors del Corte Inglés també el tenim aquí i només puc dir una cosa: correu a comprar-lo abans que es quedin sense.

El CD és genial, imagineu el millor de Mando Diao, ara imagineu-ho acustic, com per exemple Dance With Somebody que realment sembla una cançó nova, però no us treuré la diversió de descobrir-ho per vosaltres mateixos. D'altra banda sentir els comentaris en directe entre en Björn i en Gustaf no té preu. L'únic que retreuria és el packaging, que és de cartró... però ho compensa el llibret de fotos que hi ha a l'interior ;). Si mai heu decidit que un dia seguirieu els meus consells, ara és el moment.

Tabac. Fum. Asma.

Tinc ganes que entri en funcionament la nova llei del tabac. O com es digui quan les lleis comencen a aplicar-se. Moltes ganes.

Mai he estat fumadora, però tampoc no he estat mai una antifumadora recalcitrant, és clar que a vegades em molestava el fum, però no em feia res si hi havia algú fumant al meu costat. Obviàment la meva idea del millor que podia fer l'últim dia de la meva vida no corresponia amb estar tancada en una sala plena de fum, però si s'havia de fer es feia. Sí, tot això en passat. Actualment no puc suportar ni sols una sola persona fumant a prop meu a l'aire lliure, almenys no sense tossir. Per que pel que sembla tinc asma d'esforç, tot i que jo en diria més aviat d'esforç, de fred i de fum.

Per això m'agradaria demanar des d'aquí que si en algun lloc està prohibit fumar no es fumi, per que estic farta d'anar a discoteques que tenen sales on no es pot fumar i trobar-me gent fumant, que sí que és poca, però jo de seguida ho noto coi! Que no costa res anar al lloc habilitat per més que sembli que una sola persona fumant-se un piti en un lloc tant gran no fa mal a ningú, per que a mi sí que em fa mal!

Petites coses que fan la vida millor

Escric molt poc per aquí, ja ho sé, però això ho havia d'explicar.

Avui m'ha passat una cosa increïble, que alhora és infinitament minúscula, però que m'ha alegrat el dia. Sortia del metro a Clot una mica abans de les 11.30 per anar a agafar el tren i com que havia anat amb un parell d'amigues no duia música posada, just passar els torns he començat a sentir un noi que cantava, i ho feia magníficament, tenia una veu preciosa i la cançó que cantava estava plena de força. M'he enamorat de la seva veu. Sé que és utòpic i més tenint en compte que la mitjana de lectures d'aquest blog (en part per culpa meva) tendeix a 0, però m'encantaria saber qui és, si canta professionalment, on es posa a cantar,... per tant si algú coneix un noi que canta en anglès, que estava cantant a clot aquest matí i que té una veu FANTÀSTICA. Que ho digui, i sinò que m'ajudi a buscar, tot i que potser tinc sort i el torno a veure demà.

La religió, el Papa i l'església catòlica

Sóc conscient que aquest és un tema que genera diversitat d'opinions i que força gent es resisteix a pensar que hi ha més veritats que la seva, però com que tinc la sort que aquest blog el segueixen 4 gats (mai millor dit) puc dir la meva sense patir per les conseqüències (encara que potser em decideixo a escampar-ho per divertimento). Així doncs seria hora que comencés la meva argumentació.

Com ja sabreu d'aquí uns dies el Papa visita Barcelona per a consagrar la Sagrada Família, aquesta aparició papal costarà una xifra certament exhorbitada a les arques públiques, per que fet i fet tothom sap que avui en dia l'església no té prou feligresos com per a poder pagar-ne la totalitat del cost. Els arguments que molta gent esgrimeix és que la religió catòlica és majoritària al país, però això cal puntualitzar-ho, primerament qualsevol persona a qui hàgin batejat consta en els llibres com a catòlic tot i que després no faci ni la comunió ni la confirmació que, a fet últim, suposa l'entrada per pròpia voluntat al si de l'església catòlica. Així doncs, quanta gent coneixeu que està batejada i mai s'ha confirmat? Tota aquesta gent consten com a catòlics tot i jo haver-hi entrat per propi peu. D'altra banda la gent que decideix apostatar de l'església catòlica (procediment que sembla que s'ha suavitzat ultimament) en molts casos segueix constant com a catòlic per que no s'esborren dels llibres. Per tant la dada de que és la religió majoritària em sembla completament enganyosa.

D'altra banda considero que no és necessari tot aquest desplegament per a una persona a qui se suposa que protegeix "Déu", si se sentís protegit i tingués fe aniria a peu i no pas amb el papamòbil, per que fet i fet el seu objectiu màxim no és complir els designis del senyor i reunir-se amb ell quan els cridi al seu costat?

A més, personalment, m'ofén, els ateus no tenim mai dret a sentir-nos atacats quan sen's intenta convèncer de mil i una coses, en canvi tots els, per dir-ho d'alguna manera, simpatitzants d'alguna religió se senten atacats per qualsevol nimietat i llavors encara som nosaltres els intolerants! A mi em sembla molt bé que cadascú tingui la seva religió i que professi fe, però de la mateixa manera que jo no vaig pregonant el meu ateisme en cada moment (sempre que no se'm pregunti o se m'intenti convèncer d'alguna cosa religiosa) no vaig la necessitat de sortir al carrer i posar-se a parlar de tal déu o tal altre i competir sobre quin és millor. Dins de casa seva que cadascú faci el que vulgui (dins de la legalitat és clar), però fora que no intentin convence'm de que sense els 10 manaments no seriem res per que potser haurien de llegir una mica més l'antic testament i veure quants manaments va trencar el que consideren el seu déu (per que la veritat és realment escandalós).

Finalment només dir que espero que s'entengui que la meva intenció no és criticar una religió, sinò mostrar el meu desacord en determinats temes.

We Are Here: Review

No acostumo a fer aquestes coses, però l'ocasió s'ho mereix. El dia 1 d'aquest mes (01022010) sortia a la venta "We Are Here" el disc de debut d'Apparatjik. Pels que encara no ho sàpiguen Apparatjik està format per: Magne Furuholmen (A-ha), Jonas Bjerre (Mew), Guy Berryman (Coldplay) i Martin Terefe (Productor). No em pregunteu què se suposa que fa cadascú per que segur sé que el Jonas canta i el Guy sembla ser que també.



El CD consta de 11 cançons i 3 hidden tracks.

1.Deatbeat com indica el seu nom la seva característica és el beat, les vocals tenen una tendència distorsionada i repetitiva, amb un chorus amb falset i la resta amb un to més normal, segurament cantada pel Jonas. L'inici perfecte.

2.Datascroller la lletra d'aquesta cançó ens endinsa en el món Apparatjik, té una base electrònica molt marcada, però que encaixa perfectament amb les vocals (cantades per com a mínim dues persones o duplicades) en les quals s'inclou l'única veu femenina del CD. Presuntament tracta d'una història d'amor imposible, però sense la lletra es fa difícil de dir. És una de les meves preferides, carrega d'energia.

3.Snow Crystals + Granul nº8 molt temps abans que es comencés a parlar del CD d'Apparatjik ja corria la demo de Snow Crystals, però s'ha demostrat que la sencera és molt millor. La lletra, increiblement fàcil, "Snow crystals melting in the sunshine, wanna feel as if it's our world collapsing on the finishing line" i "Let's play dominoes", i el ritme fan que sigui terriblement enganxosa. Les veus estan lleugerament apagades i es poden arribar a intuir com a mínim dues veus. La darrera part és completament orgàsmica, per a definir-ho d'alguna manera. Granul nº8 es va penjar al Facebook d'Apparatjik com a curiositat i com a cançó de Nadal, personalment juraria que està del revés (no seria el primer cop... ja ho van fer amb kijtarappaeraew). Snow Crystals va ser la meva dosi diària d'Apparatjik durant molt temps.

4.Supersonic Sound una de les gairebé úniques cançons que mínimament s'entèn la lletra i en la que la veu (Jonas) està menys distorsionada, la cançó en si té molta energia, però només amb l'expressivitat de les veus crea una atmosfera tirant cap a trista, és difícil fer-ho amb una cançó amb base electrònica. Si dic que m'encanta seré redundant...

5.Arrow and Bow té un inici força tétric (i freak) que ja s'havia sentit algun cop en la seva fantàstica web, amb una veu en "off" lleugerament distorsionada, de cop talla i comença amb un ritme que també s'havia sentit a These People, les vocals tirant cap al falset (Guy?) i una veu més greu de fons. No sembla sentir massa sentit en general, però què del que fa Apparatjik té sentit?

6.In A Quiet Corner + Wordcluster deliciosa, sencillament, transmet molta calidesa tot i que les veus han estat pasades per filtres per a amortir-les, té un quelcom de cançó de bressol a part de una base suau i amb alguns tocs de cascabells que posen la pell de gallina. Wordcluster és sencillament una cançó que han fet enganxat trossos de les altres cançons creant unes lletres completament noves, i el resultat és realment bo.

7.Josie la més posable de totes les cançons, genial, genialíssima, tant que fan ganes de dir-se Josie només per a sentir que te la canten a tu. És la que tinc més ganes de veure la lletra (si que s'entèn, però hi ha coses que costen). El chorus, com no podia ser d'una altra manera, amb veus en to de falset. Qualsevol cosa que pugui arribar a dir d'aquesta cançó serà quedar-me curta. M'encanta.

8.Antlers un dels "singles" la van posar amb Electric Eye com a descàrrega gratuïta, fet que va portar a pensar que Electric Eye era una cançó molt rara. En Jonas està sencillament esplèndid. La base genial també (i em sembla que estic essent redundant). La cançó pateix un canvi incrementant d'intensitat cap a la meitat i decreix al final com a transició cap a Electric Eye.

9.Electric Eye la cançó més Apparatjik de totes, un inici impresionant i el famós "E.T." deletrejant paraules sense sentit, seguit d'unes veus sense reconèixer que podrien arribar a ser una fusió dels 4. Les lyrics són, un cop més, referència al món Apparatjik, finalitza amb "E.T." explicant coses, per dir-ho d'alguna manera. No crec que hagi d'afegir gaire més, és la cançó més coneguda d'Apparatjik. Ah! Cal tenir en compte que en el món Apparatjik el plural de Eye segueix essent Eye.

10.Look Kids + Intermission cançó molt molt energètica, amb una percusió molt marcada, l'única del CD amb aquest tipus de percusió. Les vocals múltiples (m'aventuraria a dir que les principals és el Guy Berryman) són una passada, et transporten al passat, en part. Intermission és... doncs una interferència, bàsicament.

11.Quiz Show la cançó més trista del CD, l'única sense sons electrònics, amb un piano magistral i les omnipresents veus en falset. Personalment em fa venir ganes de plorar, encara no sé per que...

Things the way they are

No sé si em repeteixo, potser sí, no seria pas nou. Potser és per que en realitat són una egocèntrica i m'encanta parlar de mi mateixa sempre que puc. Com diu el títol "les coses com són". Suposo que en part és l'època i en part és el canvi que experimentarà la meva vida pel fet de "deixar" d'estudiar, però m'estic planejant moltes coses. Entre altres que és el que em fa diferent, sé que pot sonar molt de "sóc-especial-i-tinc-tendències-suicides", però en realitat em sento feliç sent diferent.

A totes les noies els ensenyen diferents coses al llarg de la vida: una de les primeres és que cal comportar-se com una dona, i els que em coneixin sabran que jo m'agafo el que m'agrada i el que no ho deixo, partint d'aquí parlo com un home, si cal, però m'aprofito del fet de ser del "sexe dèbil". Una altra és que l'home ha de protegir la dona, i ella s'ha de deixar protegir, doncs bé, no hi ha res que em faci més ràbia que un noi protegint-me. També ens ensenyen que hem de trobar el príncep blau, i a mi no m'agrada, no m'agrada gens, tant díficil és entendre que el que vull no és algú que m'estigui a sobre sinò algú que sigui un amic, que entengui que necessito llibertat i que no sigui pastelós? En fi... seria més fàcil encarregar la vida per catàleg.