10/22/2010

La religió, el Papa i l'església catòlica

Sóc conscient que aquest és un tema que genera diversitat d'opinions i que força gent es resisteix a pensar que hi ha més veritats que la seva, però com que tinc la sort que aquest blog el segueixen 4 gats (mai millor dit) puc dir la meva sense patir per les conseqüències (encara que potser em decideixo a escampar-ho per divertimento). Així doncs seria hora que comencés la meva argumentació.

Com ja sabreu d'aquí uns dies el Papa visita Barcelona per a consagrar la Sagrada Família, aquesta aparició papal costarà una xifra certament exhorbitada a les arques públiques, per que fet i fet tothom sap que avui en dia l'església no té prou feligresos com per a poder pagar-ne la totalitat del cost. Els arguments que molta gent esgrimeix és que la religió catòlica és majoritària al país, però això cal puntualitzar-ho, primerament qualsevol persona a qui hàgin batejat consta en els llibres com a catòlic tot i que després no faci ni la comunió ni la confirmació que, a fet últim, suposa l'entrada per pròpia voluntat al si de l'església catòlica. Així doncs, quanta gent coneixeu que està batejada i mai s'ha confirmat? Tota aquesta gent consten com a catòlics tot i jo haver-hi entrat per propi peu. D'altra banda la gent que decideix apostatar de l'església catòlica (procediment que sembla que s'ha suavitzat ultimament) en molts casos segueix constant com a catòlic per que no s'esborren dels llibres. Per tant la dada de que és la religió majoritària em sembla completament enganyosa.

D'altra banda considero que no és necessari tot aquest desplegament per a una persona a qui se suposa que protegeix "Déu", si se sentís protegit i tingués fe aniria a peu i no pas amb el papamòbil, per que fet i fet el seu objectiu màxim no és complir els designis del senyor i reunir-se amb ell quan els cridi al seu costat?

A més, personalment, m'ofén, els ateus no tenim mai dret a sentir-nos atacats quan sen's intenta convèncer de mil i una coses, en canvi tots els, per dir-ho d'alguna manera, simpatitzants d'alguna religió se senten atacats per qualsevol nimietat i llavors encara som nosaltres els intolerants! A mi em sembla molt bé que cadascú tingui la seva religió i que professi fe, però de la mateixa manera que jo no vaig pregonant el meu ateisme en cada moment (sempre que no se'm pregunti o se m'intenti convèncer d'alguna cosa religiosa) no vaig la necessitat de sortir al carrer i posar-se a parlar de tal déu o tal altre i competir sobre quin és millor. Dins de casa seva que cadascú faci el que vulgui (dins de la legalitat és clar), però fora que no intentin convence'm de que sense els 10 manaments no seriem res per que potser haurien de llegir una mica més l'antic testament i veure quants manaments va trencar el que consideren el seu déu (per que la veritat és realment escandalós).

Finalment només dir que espero que s'entengui que la meva intenció no és criticar una religió, sinò mostrar el meu desacord en determinats temes.