Things the way they are

No sé si em repeteixo, potser sí, no seria pas nou. Potser és per que en realitat són una egocèntrica i m'encanta parlar de mi mateixa sempre que puc. Com diu el títol "les coses com són". Suposo que en part és l'època i en part és el canvi que experimentarà la meva vida pel fet de "deixar" d'estudiar, però m'estic planejant moltes coses. Entre altres que és el que em fa diferent, sé que pot sonar molt de "sóc-especial-i-tinc-tendències-suicides", però en realitat em sento feliç sent diferent.

A totes les noies els ensenyen diferents coses al llarg de la vida: una de les primeres és que cal comportar-se com una dona, i els que em coneixin sabran que jo m'agafo el que m'agrada i el que no ho deixo, partint d'aquí parlo com un home, si cal, però m'aprofito del fet de ser del "sexe dèbil". Una altra és que l'home ha de protegir la dona, i ella s'ha de deixar protegir, doncs bé, no hi ha res que em faci més ràbia que un noi protegint-me. També ens ensenyen que hem de trobar el príncep blau, i a mi no m'agrada, no m'agrada gens, tant díficil és entendre que el que vull no és algú que m'estigui a sobre sinò algú que sigui un amic, que entengui que necessito llibertat i que no sigui pastelós? En fi... seria més fàcil encarregar la vida per catàleg.