El CD consta de 11 cançons i 3 hidden tracks.
1.Deatbeat com indica el seu nom la seva característica és el beat, les vocals tenen una tendència distorsionada i repetitiva, amb un chorus amb falset i la resta amb un to més normal, segurament cantada pel Jonas. L'inici perfecte.
2.Datascroller la lletra d'aquesta cançó ens endinsa en el món Apparatjik, té una base electrònica molt marcada, però que encaixa perfectament amb les vocals (cantades per com a mínim dues persones o duplicades) en les quals s'inclou l'única veu femenina del CD. Presuntament tracta d'una història d'amor imposible, però sense la lletra es fa difícil de dir. És una de les meves preferides, carrega d'energia.
3.Snow Crystals + Granul nº8 molt temps abans que es comencés a parlar del CD d'Apparatjik ja corria la demo de Snow Crystals, però s'ha demostrat que la sencera és molt millor. La lletra, increiblement fàcil, "Snow crystals melting in the sunshine, wanna feel as if it's our world collapsing on the finishing line" i "Let's play dominoes", i el ritme fan que sigui terriblement enganxosa. Les veus estan lleugerament apagades i es poden arribar a intuir com a mínim dues veus. La darrera part és completament orgàsmica, per a definir-ho d'alguna manera. Granul nº8 es va penjar al Facebook d'Apparatjik com a curiositat i com a cançó de Nadal, personalment juraria que està del revés (no seria el primer cop... ja ho van fer amb kijtarappaeraew). Snow Crystals va ser la meva dosi diària d'Apparatjik durant molt temps.
4.Supersonic Sound una de les gairebé úniques cançons que mínimament s'entèn la lletra i en la que la veu (Jonas) està menys distorsionada, la cançó en si té molta energia, però només amb l'expressivitat de les veus crea una atmosfera tirant cap a trista, és difícil fer-ho amb una cançó amb base electrònica. Si dic que m'encanta seré redundant...
5.Arrow and Bow té un inici força tétric (i freak) que ja s'havia sentit algun cop en la seva fantàstica web, amb una veu en "off" lleugerament distorsionada, de cop talla i comença amb un ritme que també s'havia sentit a These People, les vocals tirant cap al falset (Guy?) i una veu més greu de fons. No sembla sentir massa sentit en general, però què del que fa Apparatjik té sentit?
6.In A Quiet Corner + Wordcluster deliciosa, sencillament, transmet molta calidesa tot i que les veus han estat pasades per filtres per a amortir-les, té un quelcom de cançó de bressol a part de una base suau i amb alguns tocs de cascabells que posen la pell de gallina. Wordcluster és sencillament una cançó que han fet enganxat trossos de les altres cançons creant unes lletres completament noves, i el resultat és realment bo.
7.Josie la més posable de totes les cançons, genial, genialíssima, tant que fan ganes de dir-se Josie només per a sentir que te la canten a tu. És la que tinc més ganes de veure la lletra (si que s'entèn, però hi ha coses que costen). El chorus, com no podia ser d'una altra manera, amb veus en to de falset. Qualsevol cosa que pugui arribar a dir d'aquesta cançó serà quedar-me curta. M'encanta.
8.Antlers un dels "singles" la van posar amb Electric Eye com a descàrrega gratuïta, fet que va portar a pensar que Electric Eye era una cançó molt rara. En Jonas està sencillament esplèndid. La base genial també (i em sembla que estic essent redundant). La cançó pateix un canvi incrementant d'intensitat cap a la meitat i decreix al final com a transició cap a Electric Eye.
9.Electric Eye la cançó més Apparatjik de totes, un inici impresionant i el famós "E.T." deletrejant paraules sense sentit, seguit d'unes veus sense reconèixer que podrien arribar a ser una fusió dels 4. Les lyrics són, un cop més, referència al món Apparatjik, finalitza amb "E.T." explicant coses, per dir-ho d'alguna manera. No crec que hagi d'afegir gaire més, és la cançó més coneguda d'Apparatjik. Ah! Cal tenir en compte que en el món Apparatjik el plural de Eye segueix essent Eye.
10.Look Kids + Intermission cançó molt molt energètica, amb una percusió molt marcada, l'única del CD amb aquest tipus de percusió. Les vocals múltiples (m'aventuraria a dir que les principals és el Guy Berryman) són una passada, et transporten al passat, en part. Intermission és... doncs una interferència, bàsicament.
11.Quiz Show la cançó més trista del CD, l'única sense sons electrònics, amb un piano magistral i les omnipresents veus en falset. Personalment em fa venir ganes de plorar, encara no sé per que...
