Venusians

-No. Està mort.
-I?
-No és moralment acceptable.
-El què?
-Enviar a algú mort a l'espai.
-Des de quan no és moralment acceptable enviar a algú mort a l'espai?
-No ho és.
-Els venusians no teniu concepte de la moralitat.
-Això no és veritat.
-Si que ho és, quan te n'anaves al llit amb el meu pare deies que els venusians no teniu concepte de la fidelitat ni de les relacions familiars.
-I no en tenim.
-Calla i fica'l dins de la nau.
-Se suposa que havíem de registrar els canvis que es produien en el seu cos en l'espai.
-Encara ho podem fer, registrarem els canvis que es produeixen en un cos mort en l'espai.
-Això no ho podem fer.
-Oi tant que podem, i com no facis el que dic no serà un cos mort, sinò que en seran dos i només un de nosaltres enregistrarà els canvis. I no seràs tu.
-No és moralment acceptable.
-Torna-ho a repetir i serà l'última cosa que diguis.
-Per què ho fas?
-Per que sí.
-Sí, que?
-No calen més raons. Les coses les faig per que vull.
-I la resta?
-Des de quan t'importen?
-Des de sempre, suposo.
-Des de mai.
-No és veritat.
-Si que ho és.
-No.
-Cal que torni a començar o no és moralment acceptable?
-No.
-Posa'l dins de la nau d'una vegada.
-Molt bé, però no hi estic d'acord.
-M'és igual.
-I que li diràs al cap?
-Que l'has matat tu.
-No et creurà.
-Menys et creurà a tu.
-Hi ha càmares a tot arreu.
-Però tu pots manipular la realitat, no és un dels teus estúpids poders venusians? És veritat, vas dir que podies, però en realitat no pots. Llàstima que només ho sàpiga jo.
-No et creuran.
-Juga-t'hi una mà, o un tentacle, el que et faci més falta.
-Estàs malalta.
-El que està malalt ets tu, però de veritat.
-T'haurien de tancar.
-M'agradarà veure-ho.