Masclisme disfressat d'excuses

Estic farta d'haver de fer coses per que si o per que "jo he estat treballant tot el dia i tu no fots pal a l'aigua", sobretot per que la raó real és que ho he de fer per que sóc LA gran, tot seria diferent si fos EL gran. Llavors podria fer el que em dongués la gana sense donar explicacions, no hauria de sentir-me dir que hauria d'ajudar més a casa i altres coses que he d'aguantar i tot per que no sóc com ells voldrien, per que els he sortit tarada suposo. I jo l'únic que vull fer és agafar totes les meves coses i marxar a viure SOLA sense ningú que m'emprenyi, i fer les coses per que s'han de fer i no hi ha ningú més per fer-les i no per que si, per que et toca a tu. I m'és igual arribar a casa i no tenir ningú amb qui parlar per que de fet quan sóc a casa tampoc hi ha ningú que m'entengui i m'escolti. De fet ara mateix no seria aquí sinò fos per que no tinc un altre lloc on estar.