Enterraments

Odio els enterraments, a ningú li agraden els enterraments, però jo sencillament els odio. El veure la familia destrossada, no saber el que dir, les iaies dient "Pobreta l'han deixat ben igual", tot plegat. I el que més odio són els discursos per a recordar el difunt, sobretot per que la gent que els fa ni tant sols coneixia aquesta persona i el que s'acaba fent és un recital de tòpics que realment no diuen res i que es podrien fer servir per a qualsevol persona. Realment si s'ha de recordar a algú el més lògic seria recordar-ne tant les coses bones com les dolentes, però sembla ser que si estàs mort ningú no vol parlar malament de tu. I encara pitjor que això és la missa, un munt de gent en ple fervor religiós volent creure que la persona que estimen està en un lloc millor, doncs si realment ho creuen haurien d'alegrar-se'n no? És increïble veure un munt de gent creient-se aquella colla de mentides. Personalment m'exaspera, no ho puc comprendre, la paraula MENTIDA es forma a la meva ment de manera clara, i sé que només amb la mirada demostro que penso que són una colla de farsants, però què? Toca aguantar-se i sentir ximpleries per no semblar una maleducada, la gent hauria de comprendre que no tothom comparteix les seves creences, jo comprenc que no tothom sigui ateu i no intento que els cristians fervorosos es converteixin en ateus, potser per que aquest afany de conversió només el tenen les religions monoteistes. Cada cop que entro en una esglèsia penso més que les haurien de convertir en biblioteques, és un espai gran i ara mateix la majoria tenen prou iluminació per ser-ne.